Pàgines

dimecres, 1 de maig del 2013

EL LLIMONER



El llimoner és una bona opció si tens ganes de tenir un arbre en el teu jardí. El clima de la nostra terra li va fantasticament bé i pot arribar a tenir quatre floracions a l'any. 
Tot i que hi ha referències en el any 700 va ser nomenat per primera vegada al llibre sobre agricultura Nabathaecap al segle III o IV. El seu conreu no va ser desenvolupat de forma més extensiva a occident fins després de la conquesta àrab, estenent-se llavors per tot el litoral mediterrani on es conrea en gran mesura, degut al clima, per al consum propi i d'exportació.
La primera plantació realment important a Europa es va dur a terme a Gènova cap a mitjans del segle XV d.C. Cap a les Amèriques s'hi va exportar l'any 1493 quan Cristòfor Colom va portar llimones a bord de l'Espanyola per als seus viatges. 
És considerat un dels arbres fruiters més importants del món, per això el seu cultiu i el seu consum es realitza amb igual importància en els cinc continents.
El seu fruit, la llimona, té molt valors medicinals
És utilitzada per prevenir l'acció de virus i bacteris, tot augmentant les defenses de l'organisme. És a dir, activa els glòbuls blancs degut al seu alt contingut en vitamina C.
Pel que fa a l'aparell respiratori, ajuda a combatre infeccions respiratòries com el refredats i la grip.
També és útil per l'aparell digestiu, ja que fa una funció reguladora i estimula les secrecions gàstriques. A més, calma l'acidesa estomacal, la gastritis i és eficaç per evitar o frenar el vòmit i expulsar els paràsits intestinals.
S'utilitza per tractar infeccions urinàries, gota, dolors reumàtics, colesterol, artritis, gràcies a les seves virtuts diürètiques i depuratives.
A l'aparell circulatori, no només tonifica els vasos sanguinis, sinó que també prevé l'angina de pit, ajuda a la circulació sanguínia, rebaixa la hipertensió, combat l'arteriosclerosi i estimula la formació de glòbuls vermells, sent molt adequat pel tractament de l'anèmia.
En l'ús extern s'aplica per curar irritacions, úlceres, picadures d'insectes, herpes labials, acne, epístasi i en forma de gargarismes per les angines i la faringitis. També en ús extern es té constància de la seva utilitat en gingivitis, les càries, l'halitosi, fongs a les ungles, per combatre les impureses de la pell, per relaxar els peus i per alleugerir els dolors del reumatisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada