El llimoner és una bona opció si tens ganes de tenir un arbre en el teu jardí. El clima de la nostra terra li va fantasticament bé i pot arribar a tenir quatre floracions a l'any.
Tot i que hi ha referències en el any 700 va ser nomenat per primera vegada al llibre sobre agricultura Nabathaecap al segle III o IV. El seu conreu no va ser desenvolupat de forma més extensiva a occident fins després de la conquesta àrab, estenent-se llavors per tot el litoral mediterrani on es conrea en gran mesura, degut al clima, per al consum propi i d'exportació.
La primera plantació realment important a Europa es va dur a terme a Gènova cap a mitjans del segle XV d.C. Cap a les Amèriques s'hi va exportar l'any 1493 quan Cristòfor Colom va portar llimones a bord de l'Espanyola per als seus viatges.
És considerat un dels arbres fruiters més importants del món, per això el seu cultiu i el seu consum es realitza amb igual importància en els cinc continents.
El seu fruit, la llimona, té molt valors medicinals
És utilitzada per prevenir l'acció de virus i bacteris, tot augmentant les defenses de l'organisme. És a dir, activa els glòbuls blancs degut al seu alt contingut en vitamina C.
Pel que fa a l'aparell respiratori, ajuda a combatre infeccions respiratòries com el refredats i la grip.
També és útil per l'aparell digestiu, ja que fa una funció reguladora i estimula les secrecions gàstriques. A més, calma l'acidesa estomacal, la gastritis i és eficaç per evitar o frenar el vòmit i expulsar els paràsits intestinals.
S'utilitza per tractar infeccions urinàries, gota, dolors reumàtics, colesterol, artritis, gràcies a les seves virtuts diürètiques i depuratives.
A l'aparell circulatori, no només tonifica els vasos sanguinis, sinó que també prevé l'angina de pit, ajuda a la circulació sanguínia, rebaixa la hipertensió, combat l'arteriosclerosi i estimula la formació de glòbuls vermells, sent molt adequat pel tractament de l'anèmia.
En l'ús extern s'aplica per curar irritacions, úlceres, picadures d'insectes, herpes labials, acne, epístasi i en forma de gargarismes per les angines i la faringitis. També en ús extern es té constància de la seva utilitat en gingivitis, les càries, l'halitosi, fongs a les ungles, per combatre les impureses de la pell, per relaxar els peus i per alleugerir els dolors del reumatisme.
